En aquest blog podrem encontrar diverses activitats i propostes didàctiques que hem fet en la classe de Habilitats Comunicatives i lectoescritura en català.
lunes, 10 de abril de 2017
Xarrada CEIP Miguel de Cervantes
El passat 5 d'abril vaig assitir a la xarrada que van fer dues mestres del col·legi Miguel de Cervantes d'Elx.
Van parlar de la metodologia que hi ha en el centre, bassada en projectes, racons, tallers, espais diverses.
Les coses que més m'han agradat d'aquesta conferència han sigut:
- La forma de exposar las seuas vivèncias, las seua metodologia d'ensenyament, utilitzant vídeos i imatges.
- El que més m'ha cridat l'atenció ha sigut quan els mestres donan cada setmana diferents ambients en totes les aules i el pati, perquè l'alumnat de diverses curs d'infantil es relacione uns amb altres aprenent junts.
- També la manera tan dinàmica d'aprendre la lectoescriptura, escribint les lletres en farina, i centrar-se en els seus interessos i les paraules que més els agraden i sigan familiars per a ells.
domingo, 26 de marzo de 2017
Capacitats Innates de Jerome Bruner
D’una banda, en el text es poden
identificar les quatre capacitats innates de Bruner mitjançat els comportaments
que té el xiquet en el joc “FER TAT”.
Pell que fa a la acció encaminada a
aconseguir un fi es pot veure quan tot el que fa la mare està encaminat a l’aprenentatge
del joc.
Quant a l’adaptació a actuar en
àmbits reduïts es por relacionar quan el xiquet solament juga amb el pallasso i
la mare.
Respect a l’alt grau de
sistematització de les accions, Jonathan agafa confianza amb aquest joc i
pertat el té sistematizat actuant prevesiblement.
Referent a la capacitat d’abstracció
per enfrontar-se amb contextos d’espai, temps i causalitat perquè el xiquet
començà d’adoptar un paper més semblat al d’un agent, intenta provocar la
desaparició i reaparició. Ja no solament li satisfeia que el pallasso el
sorprenga. Poc de temps després era
capaç ell mateix de fer sortir el pallasso, i quan la mare li limitava els es
esforços, la sea atenció es retardava i va a esforçar a la mare perquè li
deixarà prendre l’iniciativa, si volia que mantinguera l’interés
D’altra
banda les característiques del Joc generalment són:
-Estableix
patrons per a produir llenguatge.
-S’utilitza
com a paró d’interacció.
-Estableix
rutines.
I més
concretament les característiques del Joc de FER TAT són:
-Té una
estructura determinada que s’apren
-Té un
intercanvi de papers o de rol.
-Es
dona en contexts reduïts.
-Es
comparteixen elements del llenguatge i socials amb l’altra persona que té
davant.
Finalment, com a conclusió pensé que
el joc generalmente és una eina molt importat per al aprenentatge i
desenvolupament del xiquet. A més és una eina per a comunicar-se amb les
altres.
martes, 14 de marzo de 2017
Documental "Baby Human"
D'aquest documental he tret 4 idees principals:
· Els xiquets arriben al món preparats per a comunicar-se. Des del
ventre es van preparant i acostumant al llenguatge El primer act de comunicació
és plorar. (Es pot vincular amb la Teoria Psicoanalítica)
· Els xiquests tenen adquirits innatament la capacitat de
diferenciar els paraules que tenen significats de les paraules que no les
tenen.
· El nadó i sa mare intercanvien mirades, imitan expressions del
rostre. La mare parla i el xiquet respon. És a dir, el xiquet entendre els
signes para l'interacció. (Es pot relacionar amb la Teoria Constructivista de Vigotsky)
· L'imitació i la repetició són la clau d'aprendre un idioma. (Pot
estar vinculada amb laTeoria Conductista)
lunes, 13 de marzo de 2017
Documental roda la mola: Un documental sobre l'escola en valencià
Les coses que més m'han cridat l'atenció d'aquest documental són:
·
No
s'hauria de qüestionar l'escola en valencià, como per exemple els anglesos no qüestionen l'anglès.
·
Mitjançant cançons van ensenyar la llegua.
·
L'importància
de l'escola oberta al medi, a l'experimentació, activa i on l'alumne tinga més
protagonisme.
·
Treballar
per projectes és donar el espai de l'aula als alumnes perquè aprengan segons
els seus interessos i desitjos.
·
Es
veritat que hi ha pares que pensen que solament l'educació es cosa dels mestres
i no es així, és cosa de les dos, les famílies i les escoles treballant per el
bé comú dels xiquets.
·
Parla
de model educatiu 3 programes bilingües :
PEV (alumnat valencianoparlant ) PIL(alumnat castellanoparlant ) PIP(aprenen a llegir i escriure en castellà
però desprès se incorporen a poc a poc a àrees en valencià)
·
Tots
tenim el dret d'aprendre els dues llengües oficials.
·
Una
comunitat que te dues llegües no tindrà cap problema per a aprendre una tercera
llengua.
·
L'origen
dels alumnes no ha de ser una dificultat sinó un enriquiment.
Aquestes afirmacions crec que són molt
importants, tant per l'aprenentatge de la llengua com a per a treballar a l'aula. Però la que més m'ha agradat ha
sigut quan s'ha donat importància a altres cultures i llengües, ja que pense
que tots hem d'aprendre de tots, uns dels altres, perquè en el meu cas, ha
sigut així, sóc d'altre país i d'altra cultura i conèixer altra m'ha enriquirit
tant professional com a personalment.
viernes, 24 de febrero de 2017
Conferència Mari Carmen Diez
Parlem de Parlar
Mari Carmen Diez, és autora
d'alguns llibres de poesia infantil. També és directora del centre "Aire
libre". Ella vull comunicar des de
la experiència i des de l'amor.
Ens va donar uns encàrrecs
perquè com als xiquets ens sentim amb la
responsabilitat de fer-los.
El primer encàrrec va ser que
hem de aprofitar totes nostres característiques que ens defineixen . Ja que si
utilitzem alló que jo sé fer molt bé i que m'agrada fer, mai me estressaré i ho
faré amb passió.
El bon mestre ha de manar pero
poc, perquè la relació docent- alumne és molt important i ha de ser clara, on
es dona i es rep.
Altre encàrrec és l'importància
dels sentiments i l'emocions , és a dir, en la vida quotidiana, tot el que
vulguen saber està en l'intent, excepte les sentiments, l'afectiu, i aixó es ho
que hem de treballar a la classe i no deixar als xiquets amb el dubte de què
signifiquen.
I l'últim és que la paraula és
l'eina adequada per a resoldre els conflictes que podem encontrar a l'aula.
Com a conclusió, pense que
aquesta xarrada a sigut molt interessant i molt enriquidora com a futures
mestres i com a persones. Perquè crec que ens hem oblidat d'algunes coses com
l'importància del sentiments, de la paraula com a vehicle de solució de
problemes i conflictes. I també lo divertit que pot ser per als xiquets el
treballar per projectes, on aprenen segon els seus desitjos i interessos.
martes, 7 de febrero de 2017
Pràctica 2 : La LOMCE segons Tonucci
Francesco Tonucci
En aquesta entrevista Francesco Tonucci responde una serie de
qüestions sobre la LOMCE
https://www.youtube.com/watch?v=F0IPsqozlgI
https://www.youtube.com/watch?v=F0IPsqozlgI
- La educació és el motor
que promou la competitivitat de la
economia.
Ell respondre a aquesta
afirmació, dient que la educació no ha de ser competitiva, sino cooperativa, i que s'ha d transmetre el valor d'ajudar a
los altres.
El xiquets han d'aprendre sumant coneixements mitjançant les seues
experiències, i el motor d'això no ha de ser el mercat, sinó la felicitat.
-Hi ha
assignatures que són importants i altres que distraen?
Tonucci diu que no hi ha unes materies principals i altres secundàries,
aquesta és una idea antiquada, anteriorment lo important era solament llegir i
escriure. En la actualitat hauria d'existir un abanic d'estudis, ningú millor
que altre, tots igual d'importants.
- Qué els diría als que
menosprecien l'Educació Infantil?
Els anys més importants per la vida u'una persona són els primers.
Quan naixem comencem a posar els ciemients per a construir el que vam a
aprendre i a fer al llarg de tota la vida, per això l'Eduació Infantil és una
plataforma fonamental per a l'eduació i la vida.
Els que pensen que l'Educació Infantil és menos important que
l'educació universitària, son uns ignorants. Tant que els mestres d'infantil
dediquen més temp de treball i són pitjor pagats , que altres prefessores.
-Qué
significa educar en la diversitat? Millor separem per el rendiment?
La diversitat és el contrari de l'exclusió, tenir junts els
distint és un dret. Si tot poden expressar les seues capacitats és perquè
s'acepten amb sus diferències i limitacions. Per això, s'han trencat escoles
especial i diferencial donant-les així el dret a tots els xiquets d'asistir a
la mateixa escola. Tonucci no està d'acord amb els centres de los
superinteligents, ja que aquests estàn separats de els altres i per tant es una
escola diferencial.
- Qué
opina sobre les revalides?
Per a evaluar el valor d'un sistema educatiu s'ha d'utilitzar paràmetres
internacionals, mai ha de ser un sistema per a mesurar les persones,
l'evaluació ha de ser una eina per a mesura el progrés.
Qué es
pot fer per evitar el retard al temp pasat?
Ell pensa que s'ha donar suport als mestres bons, el mestre ha de
sentir suport del pares i també d'ha de donar suport als mestres que fan bé el
seu treball, que inventiguen, que es siguen formant, al mestres que es moven.
És a dir, s'ha de formentar els que treballen de manera més dinàmica, no als
que tenen una metodologia on imparten la classe magistral.
- Per
què és important l'educació?
Perquè té una relació molt fort amb la felicitat. Quan es té un
fill es vol que ell siga feliç. La felicitat està conectada amb es seus desigs,
uns desigs ams els quals naixem. No ha que renunciar per el que vam neíxer per
a fer aixó que el mercat demana.
Finalment, estic d'acord amb totes les qüestions i el que diu
Tonucci, però hi ha diferents temes que em semblan molt importants i que m'han
llamat l'atenció, personalment, que són los següents:
D'una banda, la diversidad em pareix un tema fonamental per a
tenir una educació integra, i és una cosa que actualment està molt present,
afortunadament.
D'altra banda tambè diria que les persones que subestimen
l'eduaciò infantil són uns ignorants perquè pareix que no tindren conciència de
lo important que és l'ensenyanssa els primer anys de vida i lo fonamental que
és per al futur de totes les persones.
I per una altra part, quan parla de la felicitat, crec que és una
cosa que no tenin tan present que lo important es fer xiquets i xiquetas
feliços, per a que a més de que tiguen ganes de seguir aprenent, tinguen una
vida plena.
jueves, 2 de febrero de 2017
Ventall Lingüístic
Soc Laura Tatiana, quan tenia 6 anys vaig arribar de Colòmbia,
el meu país d'origen. Com que és un país iberoamericà i per això soc castellanoparlant.
Quan començe el col·legi açí, vaig estudiar dues assignatures d'altres llengües, català i
anglès. Des que era petita es va costar molt aprendre idiomes.
D'una banda, el
català, és a dir el valencià perquè estem en la Comunitat Valenciana. Lo vaig
aprendre a la escola, i sempre l'utilitzava solament en classe de valencià.
Després, en primer de batxillerat, m'he fet exempt i no he donat gens de valencià.
Fins que he arribat a la universitat. Aquesta llengua puc escoltar-la i
entendre-la, però escriure-la es fa massa difícil. Ara tinc que posar-me les piles per a poder
traure la carrera i també, per a poder treballar açí.
D'altra banda, està l'anglès que també m'ha costat molt
sempre, però per a poder tenir el títol de batxillerat he tingut que assistir a
una acadèmia. El anglès sempre l'he utilitzat a l'àmbit escolar. A més,
m'agrada molt escoltar música en anglès i sempre em pose els subtítols per poder
entendre millor la lletra de les cançons.
Referent al francès, ha sigut molt curta l'experiència
que vaig tindre amb aquest idioma. Vaig donar-lo quan estudiava segon de l'ESO
i ja no més. Per això, ara no me'n recorde de res. Però si m'agradaria molt aprendre'l
altra vegada.
Finalment, crec que aprendre idiomes i llengües és molt
importat i interessant, i per això hauriem d'aprofitar totes les oportunitats
que tenim per aprendre altra llengua que
no siga la llengua materna.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



