Vídeo aprendre a escriure

Jaume Vilalta comença aquest documental parlant de les fonemes. 

Després es presenta el tema del vídeo que és l'analisi del process d'aprenentatge de l'escriptura de la filla del reporter Pere Remon,  Gal·la. Aquest va fer un seguiment durant set mesos. La xiqueta té quatre anys.

S'ha de tener en compte que per aprendre a escriure hem de treballar dues coses: La motricitat fina, per a fer la pinza adequadament i aprendre a llegir. Per aquest ultim són bons els contes. 

En aquest documental també es parla dels nivels de dificultat que té escriure algunes paraules, com per exemple:
- CV-CV-CV  com cadira( és fàcil perque és consonant més vocal). 
-VC com arma( és una mica més difícil ). 
- CVC com cargol ( tambè és un poc més difícil). 

Gal·la està aprenent a escriure amb el seu nom  i  dels seus companys , aquest és una cosa que els motiva mols alhora d'escriure. 

També es partla de que hi ha tres etapes caligràfiques:
- Precaligràfica: és quan es aprendre a escriure.
- Caligrafica: quan agafa el model que ensenya l'escola.
- Postcaligràfica: quan el xiquet personalitza la seua lletra.

Finalment, m'ha cridat l'atenció el que diu la directora de l'escola de la xiqueta. Ella diu" El nen si no arriba a les espectatives que tenen els seus pares es poden inhibir i frenar el process d'aprenentatge". I "Entre els quatre i els set anys, aprendre als quatre anys, als cinc anys, als sis anys, als set anys, aixó no determina que després sigan millors o pitjors lectors, ni millor o pitjors escriptors". Perquè té raó, com a futurs mestres no hem de forçar als xiquets ja que no tots son iguals i no tots tenen el mateix ritme d'aprenentatge. Per aixó, pense que és més adeqüat donar-les un ambient tranquil i sense pressa.

https://www.youtube.com/watch?v=zT_qiUZ0aWI

Xarrada Gonçal López

El passat dilluns 8 de maig va fer una conferència sobre noves tecnologies Gonçal López.

On va parlar de coses molt interessants que passen en la actualitat i que han cridat la meua atenció.

- Aproximadament, més del 90% té telèfon mòbil i access a internet. 

- La literatural i el llenguatge està en tots els llocs, como per exemple en anuncis, les instruccions del vieojocs.

- Hem de utilitzar els mètodes i metodologies conjuntament amb l'innovació.

- Els llibres i la llectura dels llibres electrònics estan estancats. 
- El llibre de paper té més beneficis quant a la llectura que les tauletes. 

- L'utilització excessiva de les tauletes amb els xiquets poden a la llarga perjudicar l'escriptura, ja que escriuen més amb el dit que amb el llàpis.

- Des de petits s'ha de tenir en compte el paper de la lectoescriptura en la societat y en nostra vida.

- Els adults que utilitzen el mòbil de manera excessiva poden perjudicar als xiquets. 

- El pensament abstract al llegir ens fa més forts davant de tot ho que ens envolta.

En conclusió, de totes aquestes idees escoltades l'altre dia, em quede amb el paper tant important que té llegir, la literatura i el llenguatge. I també que la utilització excesiva pot ser perjudicial en la societat que ens envolta, perquè esten llevant-le l'atenció que es mereixen les personas que tenim al voltant. A més que hem de aprofitar al màxim les beneficis i posibilitats que ofereixen les noves tecnologies en l'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat.

Process de l'escriptura

En aquesta activitat analitzarem l'escriptura de cinc xiquets i xiquetes.

- Albert (4 anys i 10 mesos)
Quan intenta escriure les paraules "azucar" i  "levadura"  podem observar que el xiquet té adquirits característiques de la fase 3: Sil·làbica, hipòtesi qualitativa 1. Perquè cada sil·laba perteneix amb una grafia.
Però quan intenta escriure "iogurt" i "limón", veiem que no concideixen cada grafía amb cada sil·laba, i per tant està en la estapa diferenciada, hipòtesi de la varietat interna (avantitat mínima).

- Clara (4 anys i 6 mesos)
Quan intenta escriure "Beatriz tiene un coche nuevo" observem que ella està en la etapa diferenciada hipòtesi de la varietat interta ja que no posa valor fonètic a les lletres. 

- Antonio (5 anys i 2 mesos) 
El xiquet al intentar escriure "la tortuga tiene un caparazón muy duro" comença escrivint diverses lletres  en cada sil·laba i pareix que escriu les lletres que sonen més fort, o que tenen un golp de veu més fort. Per tant, està en la etapa sil·labicoalfabètica. 

- Mario (2 anys i 10 mesos)
Mario quan  vol escriure la frase " he escrito letras" podem veure que el xiquet fa cercles per això està en la etapa indiferenciada amb relaciò quantitativa  perquè quant més llarga es la frase mes cercles fa.

- Marta (5 anys i 10 mesos)
Quan Marta escriu "La ratita presumida" analitzem que la xiqueta escriu molt bé, perquè té correspondencia el so amb la grafia, encara que  té errades d'ortografia per dubtes. Per tant perteneix a la etapa alfabètica.

Xarrada CEIP Miguel de Cervantes

El passat 5 d'abril vaig assitir a la xarrada que van fer dues mestres del col·legi Miguel de Cervantes d'Elx. 
Van parlar de la metodologia que hi ha en el centre, bassada en projectes, racons, tallers, espais diverses. 
Les coses que més m'han agradat d'aquesta conferència han sigut:
- La forma de exposar las seuas vivèncias, las seua metodologia d'ensenyament, utilitzant vídeos i imatges.
- El que més m'ha cridat l'atenció ha sigut quan els mestres donan cada setmana diferents ambients en totes les aules i el pati, perquè l'alumnat de diverses curs d'infantil es relacione uns amb altres aprenent junts. 
- També la manera tan dinàmica d'aprendre la lectoescriptura, escribint les lletres en farina, i centrar-se en els seus interessos i les paraules que més els agraden i sigan familiars per a ells.

Capacitats Innates de Jerome Bruner

D’una banda, en el text es poden identificar les quatre capacitats innates de Bruner mitjançat els comportaments que té el xiquet en el joc “FER TAT”.

Pell que fa a la acció encaminada a aconseguir un fi es pot veure quan tot el que fa la mare està encaminat a l’aprenentatge del joc.

Quant a l’adaptació a actuar en àmbits reduïts es por relacionar quan el xiquet solament juga amb el pallasso i la mare.

Respect a l’alt grau de sistematització de les accions, Jonathan agafa confianza amb aquest joc i pertat el té sistematizat actuant prevesiblement.

Referent a la capacitat d’abstracció per enfrontar-se amb contextos d’espai, temps i causalitat perquè el xiquet començà d’adoptar un paper més semblat al d’un agent, intenta provocar la desaparició i reaparició. Ja no solament li satisfeia que el pallasso el sorprenga. Poc de temps després  era capaç ell mateix de fer sortir el pallasso, i quan la mare li limitava els es esforços, la sea atenció es retardava i va a esforçar a la mare perquè li deixarà prendre l’iniciativa, si volia que mantinguera l’interés

D’altra banda les característiques del Joc  generalment són:

-Estableix patrons per a produir llenguatge.

-S’utilitza com a paró d’interacció.

-Estableix rutines.

I més concretament les característiques del Joc de FER TAT són:

-Té una estructura determinada que s’apren

-Té un intercanvi  de papers o de rol.

-Es dona en contexts reduïts.

-Es comparteixen elements del llenguatge i socials amb l’altra persona que té davant.

Finalment, com a conclusió pensé que el joc generalmente és una eina molt importat per al aprenentatge i desenvolupament del xiquet. A més és una eina per a comunicar-se amb les altres. 

Documental "Baby Human"

D'aquest documental he tret 4 idees principals:

·       Els xiquets arriben al món preparats per a comunicar-se. Des del ventre es van preparant i acostumant al llenguatge El primer act de comunicació és plorar. (Es pot vincular amb la Teoria Psicoanalítica)

·    Els xiquests tenen adquirits innatament la capacitat de diferenciar els paraules que tenen significats de les paraules que no les tenen.

·       El nadó i sa mare intercanvien mirades, imitan expressions del rostre. La mare parla i el xiquet respon. És a dir, el xiquet entendre els signes para l'interacció. (Es pot relacionar amb la Teoria Constructivista de Vigotsky)

·   L'imitació i la repetició són la clau d'aprendre un idioma. (Pot estar vinculada amb laTeoria Conductista)

Documental roda la mola: Un documental sobre l'escola en valencià

Les coses que més m'han cridat l'atenció d'aquest documental són:

·         No s'hauria de qüestionar l'escola en valencià, como per  exemple els anglesos no qüestionen l'anglès.

·          Mitjançant cançons van ensenyar la llegua.

·         L'importància de l'escola oberta al medi, a l'experimentació, activa i on l'alumne tinga més protagonisme.

·         Treballar per projectes és donar el espai de l'aula als alumnes perquè aprengan segons els seus interessos i desitjos.

·         Es veritat que hi ha pares que pensen que solament l'educació es cosa dels mestres i no es així, és cosa de les dos, les famílies i les escoles treballant per el bé comú dels xiquets.

·         Parla de  model educatiu 3 programes bilingües : PEV (alumnat valencianoparlant ) PIL(alumnat castellanoparlant  ) PIP(aprenen a llegir i escriure en castellà però desprès se incorporen a poc a poc a àrees en valencià)

·         Tots tenim el dret d'aprendre els dues llengües oficials.

·         Una comunitat que te dues llegües no tindrà cap problema per a aprendre una tercera llengua.

·         L'origen dels alumnes no ha de ser una dificultat sinó un enriquiment.

Aquestes afirmacions crec que són molt importants, tant per l'aprenentatge de la llengua com a per a treballar  a l'aula. Però la que més m'ha agradat ha sigut quan s'ha donat importància a altres cultures i llengües, ja que pense que tots hem d'aprendre de tots, uns dels altres, perquè en el meu cas, ha sigut així, sóc d'altre país i d'altra cultura i conèixer altra m'ha enriquirit tant professional com a personalment.